Potser molts de vosaltres ho trobeu exagerat. Molts altres ho trobeu de la categoria de freak el carinyo que tenim uns i la devoció absoluta que en tenen d’altres a “La guerra de Galaxias”. Però alguna cosa deu tenir d’especial quan tanta gent ha seguit amb fervor i amb ritual pràcticament religiós aquest nissaga galàctica.
Per la recepta de “La guerra de les Galàxies” el cuiner George Lucas va agafar una mica d’aquí i una mica d’allà, convertint la mescla en un combinat perfecte d’acció, fantasia i cinema d’aventures.
Apunteu bé la recepta:
Un polsim d’aquells contes de fades que tots hem escoltat quan érem menuts. El viatge de l’heroi no és una estructura clàssica només del cinema. De fet té el seu origen en els relats i en tots aquells contes com Hansel i Gretel i la Caputxeta vermella . Un jove inexpert que entra en un món perillós i amb l’entrada en aquest món i l’enfrontament als seus perills també entra a la seva maduresa.
Un raig de documentals bèl·lics que el petit Lucas veia abans de cada sessió de cinema a Modesto, el seu poble, amb impactants escenes de lluites aèries enregistrades des de la cabina dels imponents bombarders B-52.
Afegiu-hi unes gotes de misticisme oriental, amb les lluites de samurais imprescindibles en qualsevol pel·lícula històrica (jidaigeki) japonesa, amb el gran Akira Kurosawa al capdavant, i la filosofia budista del karma i del Nirvana (digueu-li karma, digueu-li nirvana, digueu-li LA FORÇA. …oi, que us sona?).
De la mare Europa, Lucas va extreure l’essència d’un dels mites dels pobles anglosaxons, el Rei Artur i els cavallers de la taula rodona. Un rei, una princesa, un mag, una espasa llegendària i Camelot.
Doncs bé, es sacseja tot, es cou a foc lent, hi poses el talent d’un director novell i… “voilà”, aquí ho teniu: “La Guerra de les Galàxies“!
Al 1972, Lucas va idear una saga espaial de sèrie B amb alguns companys seus de l’escola de cinema, que el van ajudar en alguns dels diàlegs (Gloria Katz, va ser una d’elles). Abans de l’estiu de 1973, Lucas tenia acabat un esborrany amb el que va començar la recerca de finançament i no era una tasca fàcil. Ens aquells anys les pel·lícules de ciència ficció no tenien massa recaptació. La gent estava acostumada al cinema catastròfic i les productores no estaven disposades a arriscar en el projecte estrany d’un director sense experiència. Lucas va oferir la pel·lícula a Universal i a United Artist i els dos va refusar el projecte.
Sense caure en el desànim va oferir el projecte a Alan Ladd Junior, que era el nou cap de temes creatius de la 20th Century Fox. Ladd va creure en el talent de Lucas malgrat que tanta fantasia se li escapava una mica de les mans.Al mateix temps, un altre projecte de Lucas protagonitzat entre altres per Harrison Ford, i amb el títol d’American Graffiti es convertia amb les tercera pel·lícula amb més recaptació de 1973. L’èxit de la pel·lícula va fer possible també Lucas signés un precontracte per La guerra de las Galaxias. Era 1974 i Lucas comença a escriure el guió definitiu. Un guió que semblava tenir vida pròpia i que Lucas va tenir que simplificar fins acabar sent el que tots coneixem.
El primer guió va tenir 200 pàgines . Llarg, massa llarg. Per solucionar Lucas va decidir fer la pel·lícula del primer terç del guió i més tard ja faria la resta. Així la història galàctica de Lucas es convertia en una Trilogia Galàctica.
Al mateix temps que Brian De Palma preparava el càsting de Carrie (1976), Lucas estava amb el de La Guerra de las Galaxias (1977). Intentava aconseguir la seva princesa Leia. Havia vist a gent com Terri Nunn, Cindy Williams, Jodie Foster o Sissy Spacek. De Palma, per la seva banda, ja tenia pràcticament triada a Carrie Fisher, filla de Debbie Reynolds la seva princesa del terror. Però davant la negativa de Fisher a sortir despullada, Lucas i de Palma van intercanviar les seves protagonistes. Carrie Fisher es convertia en Leia després de comprometre’s a perdre alguns quilos, cinc concretament i Sissy Spacek feia de Carrie.
Per Luke Skywalker (encara que el protagonista es deia Luke Starkiller fins el mateix dia de començar el rodatge), Lucas va recórrer a Mark Hamill ja que volia algú que li pogués transmetre intel·ligència i integritat.
Només quedava Han Solo. Kurt Russell, Perry King, Nick Nolte i Christopher Walken van fer les proves. Mentre, Harrison Ford ajudava a Lucas a fer les proves de pantalla de les actrius. Lucas no volia oferir el paper a Ford, ja que ja havia treballat amb ell a American graffiti i volia cares noves. Però malgrat la seva negativa inicial, prova a prova Lucas es va adonar que no li calia buscar cap altre Han Solo, ja el tenia allí.
Finalment, quedava el paper del mestre Jedi. Lucas va optar per triar una cara coneguda i de prestigi, Sir Alec Guiness.
Pel paper del malvat protagonista, Darth Vader, Lucas va triar al campió de culturisme David Prowse, que tenia en el seu historial papers com el de Frankenstein en pel·lícules de terror de la Hammer. Però això no va ser tot, Lucas tenia un cos per Vader, però volia una veu impressionant per ell. Inicialment es diu que Lucas volia al mateix Orson Welles com a veu del costat fosc de la força. Finalment va triar la de James Earl Jones. Aquí la veu del malvat és la de Constantino Romero.
Dins de la disfressa de Chewie, hi havia Peter Mayhew un camiller d’un hospital de Yorkshire de més de dos metres d’alçada. Diuen que quan Mayhew va aixecar-se del sofà per dir hola a Lucas, de seguida va comentar que ja tenien a Chewbacca.
Per últim havien els dos robots. Per posar-se dins de la pell daurada de C3PO va triar Anthony Daniels un actor prou prim, i amb experiència de mim.
Finalment per R2D2, va tenir la sort de conèixer a Kenny Baker un còmic teatral d’un metre d’alçada i amb la força suficient per moure els 40 quilos que pesava el robot.
L’equip estava complet.
El rodatge i muntatge de la pel·lícula va ser força agònic. Primer un rodatge a Tunísia amb una calor infernal i amb trombes impressionant d’aigua (si, aigua al desert. I feia 50 anys que no passava una cosa igual) que van espatllar decorats.
De manera paral·lela Lucas va reunir a un grup de joves, i no tan joves, encapçalats per John Dykstra, i van començar una investigació contra rellotge amb els efectes amb pantalles blaves, el “chroma” i les maquetes de les naus que havien de solcar l’espai. Les naus, s’enregistren amb la pantalla blava de fons, i posteriorment aquest color es substitueix pel que vols, des d’una imatge fixa a un fons d’estrelles.
Després de molt treballar, fent maquetes i maquetes, el grup va convertir totes aquelles pantalles blaves amb batalles interestelars. Aquell primigeni grup de joves va passar-se a dir “Industrial Light and Magic“.
Ben Burtt va ser l’encarregat d’afegir la capa de so a la pel·lícula. Una respiració claustrofòbica per Darth Vader, el plor d’un bebè sintetitzat per als xiulets de R2D2 o grunys d’os i altres animals per a Chewbacca va ser algunes de les coses que va utilitzar.
Finalment amb el muntatge fet, Lucas va fer un visionat pels amics entre els que es trobaven Steven Spielberg, Brian de Palma i Francis Ford Coppola. A cap d’ells, excepte Spielberg (ell també és d’una altra galàxia) els va agradar la pel·lícula.
Lucas llavors va decidir que el que li calia era una bona banda sonora. Una banda sonora clàssica per una pel·lícula de les galàxies. John Williams va ser l’elegit i el resultat ja el coneixeu. Unes notes i tots sabem identificar la pel·lícula a la que pertanyen aquelles notes.
Finalment al Març de 1977 i en només 37 sales, la pel·lícula es va estrenar. Al mes segúent les sales de cinema es barallaven per projectar aquella pel·lícula, la gent feia cues a les portes dels cinemes on es projectava, el màrqueting es disparava i la Star Wars es convertia en un èxit de taquilla. Ja tenim l’inici d’una nissaga mítica.